Consells pel confinament, des de la clausura.

Monestir de les Carmelites Descalces de Terrassa (a la sortida cap a Matadepera)
Fa tres setmanes l’Elisa Aymerich, religiosa de clausura de les Carmelites Descalces de Terrassa, va venir a dinar a la nostra comunitat del Carme (vegeu-ho aquí). Poc ens pensàvem que la seva experiència de clausura podia ser un referent ara que ens toca viure el confinament del coronavirus.

Ja que ens toca viure en "clausura", cosa a la qual estem molt poc avesats, li hem demanat a l'Elisa que ens doni alguns consells, ja que per a ella i la seva comunitat monàstica, la clausura no és una obligació, sinó una opció de vida.

La pregunta que li hem plantejat, és:

-  Quines rutines hem de seguir perquè aquests dies de confinament no se'ns facin una muntanya?

-   Què hauríem de fer i què no hauríem de fer?


I l’Elisa, ens respon i suggereix el següent:
  • Marcar-se una rutina diària: no improvisar, perquè és en els moments d'improvisació que neix el neguit. Fer-se un mínim horari per a tota la setmana pot ser de gran ajuda.
  • En aquest horari hem de reservar temps per a tot: per la formació, pel treball, per distreure's, per fer les tasques de la llar, per compartir una estona agradable xerrant o jugant amb els de casa...
  • Començar el dia o finalitzar-lo amb una mica de meditació o pregària els que som creients. Fer uns moments de silenci, reflexionar sobre el que farem al llarg del dia, pensar amb quin esperit o ànim ho farem, oferir-ho al bon Déu, és una bona manera de centrar-se i començar o cloure la jornada
  • També pot ser d’ajuda fer una mica d’esport. Evidentment no podem sortir al carrer, però dins de casa podem fer alguns estiraments o senzills exercicis que podrem trobar a la xarxa.
  • No cremar una activitat. Potser hi ha quelcom que ens agrada molt: llegir, escoltar música, treballar amb l’ordinador.... però si hi dediquem molt de temps seguit ens en casarem, i allò que podia ser una tasca agradable a fer, l’avorrirem i tindrem una opció menys.
  • No ens oblidem de la resta de la família i de les amistats. Una trucada o un missatge de tant en tant, també ens farà canviar d’escenari i conrear els llaços familiars o d’amistat. Aquest exercici l’hem de fer especialment amb les persones d’edat avançada amb qui estem vinculats (els pares, els avis, alguna amistat més gran) i amb aquests és molt millor una trucada que un missatge.
  • Parlar amb els de casa, però que aquests diàlegs no siguin ni massa llargs ni improvisats, perquè també ens en casaríem. Potser podem organitzar una reunió familiar de 45 o 60 minuts, per parlar d’un tema específic sobre el que tothom tingui quelcom a dir. I si pot ser, que el coronavirus i el confinament no sigui el tema per excel·lència, per raons òbvies.
  • Distribuir-se algunes taques a fer. Normalment les compres o la neteja les fa un. Potser podríem demanar als nois que facin la neteja, o preparin el dinar amb la supervisió d’un adult si és el cas; o bé canviar-se els papers de tant en tant, i el qui mai cuina, que ho faci avui, o que netegi els plats o faci la bogada un altre, etc.
  • També pot ser una ocasió per endreçar o organitzar alguna cosa que fa temps que volíem fer i que no acabem de fer:  uns prestatges, els llibres, l’habitació dels mals endreços, aquella neteja a fons que sempre està pendent....  Però atenció,  no ho fem  tot d’una: dediquem un dia a pensar com ho farem, com ens imaginem que hauria de quedar... i després fem-ho tranquil·lament, fins i tot per fases: avui una mica, demà una altra mica.
  • No caure en la trampa de fer llargues migdiades, perquè trencaríem el ritme del repòs i després d’una migdiada molt llarga pot venir una nit d’insomni tan o més llarga que la migdiada.
  • Una altra element que ajuda a distreure la ment és fer algun tipus de manualitat: alguna activitat decorativa, pintar, organitzar alguna col·lecció, repassar les plantes del pati o del balcó, etc.
  • Fem especial atenció als àpats. El confinament ens pot dur a fer àpats repetitius o poc nutritius, i no oblidem l’alimentació equilibrada (verdura, fruita, peix...). Una situació com aquesta és l’excusa perfecta per dedicar més temps a la cuina si disposem de més temps. 


Agraïm a la germana Elisa els seus consells. 
Qui ens havia de dir que l’opció de vida en clausura podria ser una bona font d’informació en aquests moments de confinament!

Ànims, i bona clausura/confinament a tothom!

Si voleu visitar el web del monestir de l'Elisa, on trobareu el seu dia a dia, activitats i espiritualitat, feu clic aquí


Comentaris