Racó de Pregària 25/03/2020 - L'Anunciació




Com diu el Martirologi, nou mesos abans de Nadal, l'Església celebra la festa de l'Anunciació del Senyor, la festa de l'encarnació del Fill de Déu en el si de la Verge Maria. Aquesta és la solemnitat que celebrem avui i que trenca una mica el ritme quaresmal. 

Les lectures són pròpies i per Evangeli se'ns proposa -com no podria ser d'una altra manera- l'anunci de l'àngel Gabriel a Maria.


En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. 


Aquest fragment de l'Evangeli de Lluc és un del més reeixits literàriament: és una escena dramàtica molt bonica.

L'àngel enviat per Déu entra a l'escenari entrant a casa de Maria; s'estableix un dels diàlegs més importants per a la història de la humanitat entre l'àngel i Maria; i quan el missatge ha estat rebut, entès i acceptat, l'àngel es retira. 

No fa gens estrany que hi hagi hagut tants artistes que hagin pogut representar pictòricament o escultòricament (o fins i tot, musicalment) aquesta escena: la base ja la dóna Lluc al seu Evangeli. 

El cor de l'escena és el diàleg entre Gabriel i Maria, un diàleg que és expressió sobretot de la delicadesa i de la tendresa amb que Déu es dirigeix als homes, amb què Déu actua enmig dels homes. El qui és Totpoderós, el qui ha fet el cel i el firmament, el qui ha creat les lleis segons les quals funciona l'univers i funciona de manera autònoma, resulta que ha de trucar a les portes dels cors de cadascun d'aquells que som la nineta dels seus ulls, si vol fer-se present en les nostres vides. També ha de sol·licitar el consentiment de Maria, si vol dur endavant la seva obra. Aquesta és una gran meravella: el Totpoderós ho pot tot menys violentar o forçar el cor d'un home o d'una dona. 

Aquesta és la grandesa d'un Déu creador i respectuós alhora amb la dignitat de la seva criatura. Déu pot fer-se present en la vida d'un determinat home, però no li pot exigir el seu sí incondicional, el seu sí al seu projecte. Ni tant sols a Maria: també a ella li proposa el seu pla redemptor i ho fa a través de l'instrument més adequat a la nostra dignitat: el diàleg. La paraula que surt dels nostres llavis mostra la nostra dignitat, com a éssers racionals i lliures. la paraula que es fa diàleg, demostra com aquesta dignitat és compartida amb els altres. I Déu dialoga amb Maria a través del seu àngel: 

- Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.


El Senyor és amb Maria i aquesta està plena de la gràcia de Déu: tot i així cal el sí de Maria als plans de Déu. I aquests plans passen per fer de Maria la mare humana del seu Fill, que ve al món per fer la voluntat del seu Pare. Per això Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m'heu format un cos; no exigiu l'holocaust ni l'expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». 

L'Àngel, en efecte, anuncia a Maria quins són els plans de déu: 

-No tinguis por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill-de-l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi

Maria rep l'anunci però vol entendre perquè la seva condició actual no li permet tenir fills. L'àngel intervé anunciant-li que serà la força de l'Esperit Sant qui la fecundarà i per això "el fruit sant que naixerà l'anomenaran Fill de Déu"

Maria es troba davant la proposta més agosarada per part de de Déu d'intervenir en la història humana: no ja una teofania espectacular, sinó assumir plenament la condició humana i fer-se llinatge humà en el si d'una dona. 

A la gosadia de Déu, respon afirmativament la humilitat del cor d'una dona profundament oberta al misteri, completament dòcil a la voluntat de Déu: una dona que ha comprès que la seva dignitat que la fa lliure i intel·ligent, s'expressa com mai millor fent-se l'esclava del Senyor: 

-Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules

Déu ja ha aconseguit el sí de la seva filla Maria, la seva serventa. I l'àngel, ja es pot retirar. Fi de l'escena.

Extret de CR



----------------------------------------


Com Maria, deixem-nos guiar per l’Esperit 


Et donem gràcies, Senyor Jesús,
perquè t’has volgut fer de la nostra raça,
per ser Déu-amb-nosaltres.
És la dignitat i la responsabilitat més grans
que ens podies oferir.

Per això et demanem
que sempre en siguem dignes
i que ens emmirallem en tu
quan planegem la nostra vida.
Tu has estat el més humà
i alhora el més proper a Déu
de tota la nostra família, 
perquè ets el Fill.

Et demanem també
que tinguem la disponibilitat
i la grandesa de cor
de Maria, la teva i la nostra mare,
per saber-te acollir
i saber guardar la teva paraula,
per fer-te present
amb la nostra vida i actituds,
per deixar-nos guiar per l’Esperit Sant
i ser cada dia col·laboradors
del desig salvador del Pare.

----------------------

I com no podria ser d'una altra manera, avui us proposem acabar amb el cant de l'Ave Maria. Podríem posar el clàssic de Shubert, però segur que ja l'heu sentit en més d'un casament, així que us proposem el de Giulio Caccini (1550-1618), potser no tan conegut, però igual de bonic. 


I si per acabar voleu descobrir el misteri que amaga aquesta peça de Caccini, feu clic aquí.

Comentaris