Cardiograma (A partir d’un text de Jesús Renau)


De tant en tant l’Ernest obre la Bíblia amb la intenció de trobar unes paraules, uns fets o signes que el puguin ajudar a anar suportant la quarantena. I així, l’altra tarda va llegir que Jesús deia als seus deixebles:
“Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres” (Evangeli de Joan 13,34-35).
L’Ernest sent una suau batzegada interior i es diu a si mateix: això és una mena de cardiograma!!

Què hi ha en el meu cor? -es preguntà l’Ernest.
Temporalment: passat, present i futur.
Geogràficament: pobles, ciutats, continents, mars, muntanyes...
Personalment: idees, sentiments, plenituds, buidors, anhels...
I anava classificant les moltes dimensions de la vida que ressonen o s’assenten en el cor.
Però una nova pregunta també ressonava al seu interior: hi és Déu per aquí?
A la nit, però, l’Ernest es va fer la pregunta clau: qui estimo en el meu cor?
Representació gràfica de l’activitat del cor de l'Ernest
Al cap d’uns moments es va començar a sentir perdut. No tenia clar el significat de la paraula estimar ni la intensitat del seus amors. També li va assaltar un pensament potent que deia: a mi, a mi m’estimo!

Preguntes del cardiograma

1--Quines són les persones que en aquests moments de la meva vida més estimo? Com és que les estimo? Ho saben? Sí, molt. Sí, però no gaire. Potser ho saben... No ho crec. Segurament no. Els ho he dit? Els ho he demostrat?
Déu, ¿tu també formes part de les persones que estimo?
2--Quines són les persones que he estimat? Què ha passat? ¿La relació continua o, potser ja no ens veiem? Va ser una fantasia o potser un desengany. No ho sé...
Déu, m’han ensenyat que tu sempre hi ets. ¿Per què, doncs, de vegades no et veig? Per què de vegades no t’escolto? Per què de vegades no noto la teva presència?
3--Quines persones m’estimen? M’estimen molt; bastant; a temporades; segons vagi; ja no m’estimen...
I tu Déu, per què em segueixes estimant, encara que no sempre t’escolti, no et noti, no et parli?
Així va ser com aquella nit l’Ernest va començar a fer el que en va dir el seu “cardiograma”.
I així és també com el seu cardiòleg (Déu, que és el gran especialista del cor, de l’amor) li va fer notar que en el seu cor i en el cor de totes i tots hi ha una infinita potencialitat d’estimar. L’amor hi és. Només cal que en comptes de guardar-lo en la foscor, fem que sigui llum resplendent.

Comentaris