De l'amistat i el perdó

Diu una llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert i en un determinat moment van discutir. L'altre, ofès, sense dir res, va escriure a la sorra:
AVUI, EL MEU MILLOR AMIC M'HA PEGAT UNA BUFETADA
Van continuar el seu camí i van arribar a un oasi on van decidir banyar-se. El que havia estat bufetejat i ferit va començar a ofegar-se, sent salvat per l'amic.
En recuperar-se, va prendre un cisell i va escriure en una pedra:
AVUI, EL MEU MILLOR AMIC M'HA SALVAT LA VIDA
Intrigat, l'amic li va preguntar:
-Per què després que et vaig pegar, vas escriure a la sorra i ara escrius en una pedra?
Somrient, l'altre li va respondre:
-Quan un gran amic ens ofèn, haurem d'escriure a la sorra, on el vent de l'oblit i el perdó s'encarregaran d'esborrar-ho i fer-ho desaparèixer. D'altra banda, quan ens passi alguna cosa grandiosa, haurem de gravar-lo en la pedra de la memòria del cor, on cap vent del món podrà esborrar-ho.

Comentaris