El bitllet de 50 €uros


En Pau, amb el rostre abatut de pesar, es reuneix amb la seva amiga Laura en un bar a fer un cafè.
Deprimit, va descarregar en ella les seves angoixes... que si la feina, que si els diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació... Tot semblava anar malament en la seva vida. Laura va introduir la mà en la seva bossa, va treure un bitllet de 50 euros i li va dir:
--Vols aquest bitllet?
En Pau, una mica confós el principi, li va contestar:
--És clar, Laura... són 50 euros, qui no els voldria?
Llavors la Laura va prendre el bitllet en un dels seus punys i el va arrugar fins fer-lo una petita bola. Mostrant la rebregada piloteta al Pau, va tornar a preguntar-li:
--I ara, ho vols també?
--Laura, no sé què pretens amb això, però segueixen sent 50 euros. És clar que ho agafaré si m’ho dones.
La Laura va desplegar l’arrugat bitllet, el va llençar a terra i el va refregar amb el peu, aixecant-lo després brut i marcat.
--Ho segueixes volent?
--Mira, Laura, segueixo sense entendre a on vols anar a parar, però és un bitllet de 50 euros, i mentre no el trenquis, conserva el seu valor...
--Pau, has de saber que encara que a vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida t’arrugui o trepitgi, segueixes sent tan valuós com sempre ho has estat... El que has de preguntar-te és quant vals en realitat i no el copejat que puguis estar en un moment determinat.
En Pau es va quedar mirant la Laura sense dir res, però l’impacte del missatge anava calant profundament en la seva ment.
La Laura va posar l’arrugat bitllet al seu costat a la taula i, amb un somriure còmplice, va agregar:
--Té, guarda’l, perquè et recordis d’això quan et sentis malament... però em deus un bitllet nou de 50 euros per poder-lo utilitzar amb el pròxim amic que ho necessiti.
Li va fer un petó a la galta i es va allunyar cap a la porta.
En Pau va tornar a mirar el bitllet, va somriure, el va guardar i, amb una renovada energia, va cridar al cambrer per pagar el compte.

* ** ** ** ** *
Quantes vegades dubtem del nostre propi valor, que realment mereixem més i que podem aconseguir-ho si ens ho proposem? És clar que no n’hi ha prou amb el simple propòsit... Es requereix acció i existeixen molts camins.


Comentaris