La veu de Déu




--Com podem saber si és Déu qui ens parla?
--Aquí tenim la resposta:
Si et desperta i et fa sortir de la mediocritat; si et compromet i complica la teva vida, però l’omple de sentit... és veu de Déu.
Si et fa sortir de la teva terra, de la teva petita illa, del teu petit món i de les coses que t’encadenen i et llença al món sencer... és veu de Déu.
Si et crida al cor, a l’amor, a la generositat, a la il·lusió, i no a la por... és veu de Déu.
Si et convida a ser profundament feliç i a fer feliços als altres, si et parla el llenguatge de la confiança del pare al fill... és veu de Déu.
Si et fa descobrir la teva pròpia realitat de feblesa, però també tot el que pots fer amb la seva ajuda... és veu de Déu.
Si et va alliberant de coses, del teu egoisme, de tu mateix; si desfà els teus plans, com se’ls va canviar a Maria de Natzaret i a tants i a tantes... és veu de Déu.
Si no et treu d’aquest món, però t’hi fa ser com el llevat, com sal, com llum... és veu de Déu.
Si et convida a apropar-te, a estar i a sentir amb els més pobres, a donar vida, alegria, esperança, plenitud, sentit... és veu de Déu.
Si no té res a veure amb la publicitat de la televisió, si no és per a fer-te famós, ni et donarà més poder ni més riquesa, ni el que t’ofereix ho poden robar els lladres, ni devaluar-ho les caigudes a la borsa... és veu de Déu.
Si no t’omple de paraules per atabalar-te, sinó que a vegades calla i fa silenci convidant-te a la reflexió, a la recerca humil i a la pregària pacient... és veu de Déu.
Si aquesta veu va germinant en tu lentament, com la llavor en la terra, si et convida a centrar-te en el Crist, a seguir-lo, a conviure amb Ell, a ser el seu amic... és veu de Déu.
Si és com un “eco” de l’Evangeli, si en la pregària no pots esborrar-la del pensament... és veu de Déu.

Comentaris