Parla’m de Déu (P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat (1920-1997)


Vaig dir tremolós al sol ponent:
Parla’m de Déu!
El sol es colgà sense dir-me res.
I el somni es convertí en realitat.
L’endemà al matí,
quan jo obria la finestra,
el sol ja m’esperava somrient.
Vaig dir al rossinyol: Parla’m de Déu!
I el rossinyol cantà.
Vaig dir a l’ametller: Parla’m de Déu!
I l’ametller florí.
Vaig dir a la font: Parla’m de Déu!
I l’aigua brollà.
Vaig dir a la natura: Parla’m de Déu!
I la natura es va cobrir de bellesa.
Vaig dir al meu fill: Parla’m de Déu!
I l’infant em va dir: Parla-me’n tu.
Vaig dir al meu pare: Parla’m de Déu!
I ell se’m quedà mirant i estimant.
Vaig dir a la mare: Parla’m de Déu!
I la mare em va fer un petó.
Vaig dir al pagès: Parla’m de Déu!
I el pagès m’ensenyà a llaurar.
Vaig dir a l’obrer: Parla’m de Déu!
I ell em va dir: Treballa i el trobaràs.
Vaig dir al pobre: Parla’m de Déu!
I em donà un tros de pa que es duia a la boca.
Vaig dir a l’enemic: Parla’m de Déu!
I l’enemic em va donar la mà.
Vaig dir a un nen: Parla’m de Déu!
I el nen em somrigué.
Vaig dir a un soldat: Parla’m de Déu!
I el soldat va deixar les armes.
Vaig dir a la gent: Parla’m de Déu!
I la gent m’estimà.
Vaig dir a la mà: Parla’m de Déu!
I la mà esdevingué servei.
Vaig dir al dolor: Parla’m de Déu!
I el dolor es feu agraïment.
Vaig dir-te: Parla’m de Déu!
I tu ja saps prou què em vas dir.
Vaig dir a la Bíblia: Parla’m de Déu!
I la Bíblia s’ofegà de tant parlar-ne.
Vaig dir a Jesús: Parla’m de Déu!
I Jesús resà el Parenostre.
Vaig dir a Déu: Parla’m de Déu!
I Déu em va dir: Et parlaré de tu.

Comentaris