T’he vist...


Aquest vespre vull donar-te gràcies perquè avui
t’he vist tantes vegades!
I això que avui no ha estat cap dia especial,
però m’has fet sentir especialment la teva presència.
T’he vist en el rostre d’aquell infant
que em mirava encuriosit quan jo
entrava atrafegat al vagó del metro.
T’he vist en aquella gitana
que venia alls en una de les portes del mercat.
T’he vist en aquella velleta
que entrava a l’església buscant allò que,
després d’haver-ho tastat tot a la vida,
li sembla més autèntic.
T’he vist en la manera de fer d’aquell cambrer jove,
amb contracte temporal, que suportava pacientment
els crits de l’amo del bar.
T’he vist en els ulls clars i nets d’aquell jove
que es preguntava què volies tu de la seva vida.
T’he vist en el treballador de l’ajuntament
que treia sorra del carrer mentre un grup de persones el miraven.
T’he vist en el pare de família
que tornava cansat a casa després de dotze hores de treball.
T’he vist en aquell jove que, amb cara trista,
es punxava en un racó d’un carrer estret.
T’he vist en el rostre del Xavi i de la Mariona
que m’han comunicat que havien decidit casar-se.
T’he vist en aquella religiosa
que porta 41 anys servint als malalts
i de qui no parla mai ningú.
T’he vist...
Obre’m els ulls, Senyor, perquè et pugui veure enmig de la vida.

Comentaris